Com la majoria de països industrialitzats actualment, la Xina s'enfronta a una escassetat de treballadors qualificats. La necessitat urgent de reduir la força laboral i augmentar la productivitat ha impulsat Pequín a trobar una solució: instal·lar més robots industrials a les fàbriques. Tanmateix, això no ajudarà.
Per tal de millorar les línies de producció que puguin produir productes de més valor, el Ministeri d'Indústria i Tecnologia de la Informació de la Xina va publicar el Pla d'Aplicació Robot Plus el mes passat. Té un objectiu clar: duplicar la densitat de robots al sector industrial per al 2025, passant de 246 per cada 10.000 treballadors el 2020. El pla proposa ampliar l'ús de màquines per incloure les centrals hidroelèctriques, els parcs eòlics i els sistemes energètics crítics.
Aquest tipus de focalització tecnològica és la manera de fer les coses de Pequín (penseu en "Made in China 2025"). Segons Daiwa Capital Markets Hong Kong Ltd., la densitat de robots només necessita augmentar un 13% anual(1) per assolir aquest darrer objectiu. Mentrestant, és probable que la força laboral manufacturera del país es redueixi durant els propers tres anys, com va passar el 2020. El creixement de la productivitat va continuar disminuint, augmentant la demanda d'equips industrials. En general, la tendència apunta a l'equilibri ideal entre l'oferta i la demanda d'automatització.
Empreses locals com Estun Automation i Shenzhen Inovance Technology estan construint màquines ràpides i precises que poden muntar cotxes, moure's en 3D i doblegar-se de maneres complexes, gairebé com una mà humana. D'altres poden soldar, girar cargols i fer marques làser. Les empreses de metal·lúrgia i peces d'automòbils s'estan posant al dia, amb un augment de vendes del 72% durant l'últim trimestre del 2022. Les empreses japoneses Fanuc Corp. i Yaskawa Electric Corp. van ocupar una posició de lideratge al mercat i van satisfer la major part de la demanda.
Mentrestant, l'impuls previ del govern per automatitzar les fàbriques ha donat lloc a que la Xina tingui la força laboral de robots més gran del món i les instal·lacions anuals més altes. Això ajuda a accelerar el procés de producció i millorar la precisió de la fabricació.
Tanmateix, instal·lar més robots a les plantes de fabricació no vol dir que la Xina aconseguirà avenços tecnològics ràpids i un augment de la productivitat. Si bé aquestes màquines estan dissenyades per omplir buits en la força laboral, també requereixen persones altament qualificades per aprofitar els beneficis de la fabricació intel·ligent. Sense les qualificacions adequades, els empleats no poden programar ni operar equips d'automatització.
Donada la velocitat amb què la Xina està adoptant aquesta tecnologia, és poc probable que els 300 milions de treballadors migrants del país facin una contribució significativa al producte interior brut de la indústria manufacturera. A partir del 2021, només el 12,6% tenen un títol universitari o superior.
Això preocupa la força laboral més gran del món. A finals d'aquesta dècada, fins a un 40% de les operacions realitzades per centenars de milions de treballadors migrants estaran automatitzades. Amb més de la meitat d'ells de 41 anys o més, el reciclatge professional és un repte. Mentrestant, atraure xinesos més joves, qualificats i educats requerirà temps, i no passarà al ritme de l'augment de la densitat de robots ni dins del termini establert pel ministeri. Al mateix temps, cada cop menys persones prefereixen dedicar-se a la producció, preferint els serveis. Aquests ciutadans ara són menys mòbils i busquen feina més a prop de casa.
Per aturar més abandonaments, els planificadors governamentals han fet tot el possible per animar els treballadors a tornar a les seves feines després d'una recuperació zero de la Covid. S'han anunciat diverses subvencions. Després de l'Any Nou Lunar, es van mobilitzar milers d'autobusos, avions i trens per portar persones a centres de fabricació i obres de construcció. A la ciutat meridional de Dongguan, els funcionaris van gastar gairebé 3 milions de dòlars en contractació. Si bé això podria ajudar a les infraestructures i els serveis, aquests esforços podrien veure's minats si poques persones són capaces d'operar robots complexos a les fàbriques xineses.
Els polítics estan centrant la seva atenció en la formació i la millora de les competències de la força laboral. També animen les empreses a invertir en formació professional. Potser ajudarà, però Pequín ha de fer més perquè els treballadors s'adaptin als robots. L'últim que vol és un munt de màquines inactives.
Aquesta columna no reflecteix necessàriament les opinions dels editors ni de Bloomberg LP i els seus propietaris.
Anjani Trivedi és columnista de Bloomberg Opinion. Cobreix sectors com la política i empreses de les indústries d'enginyeria, automoció, vehicles elèctrics i bateries a la regió Àsia-Pacífic. Anteriorment, va ser columnista de finances i mercats i reportera de The Wall Street Journal. Abans d'això, va treballar com a banquera d'inversions a Nova York i Londres.
Data de publicació: 23 de març de 2023
